 |
| Colla Tarragona Dansa al concurs de Barcelona / Imatge: Tarragona Dansa |
Van marxar de Barcelona amb només un punt de diferiència. Mare Nostrum i Tarragona Dansa s'alternaren el primer de la taula en cada sardana, amb el saldo a favor de la barcelonina que va guanyar en la primera i la tercera sardana. Eufòria en els tarragonins i preucupació a la Mare.
Demà serà doncs un concurs sense dubte decisiu per a veure cap a on es decanta el campionat, on la Mare Nostrum haurà de lluitar de valent per a que no se li escapi cap punt més que pugui posar en perill la consecució d'el títol del campionat, on a priori sortia com a gran favorita.
Àlfred Abad, capdancer de la Tarragona Dansa, ens explica com van viure aquells moments:
" .... A la primera final del Campionat de Catalunya, a BCN-Catedral, vam fer una bona ballada en general; veníem d’assajar bé les darreres setmanes i no ens vam posar cap pressió pel resultat.
Ens va sobtar força rebre el trofeu Montserrat Bullich, un trofeu que valora diferents aspectes del concurs: galop, lluïment, revessa, germanor, i que només havíem guanyat un cop anteriorment. Va ser com una premonició.
Després a l’hora de les classificacions, ens van anunciar com a segons classificats, i es van llegir els punts sardana per sardana, però no la classificació sardana per sardana. Això va fer que l’alegria del segon lloc, que va ser molta, no acabés de reflectir que a la segona sardana de lluïment havíem fet un primer lloc; una autèntica passada. Vam trigar una mica en esbrinar-ho, i tot plegat va quedar una mica deslluit, comparat amb el que hagués estat amb el sistema tradicional d’anunciar les classificacions sardana per sardana.
En qualsevol cas, la valoració només pot ser fantàstica: la Tarragona Dansa porta més de trenta anys al Campionat de Catalunya, i malgrat tenir un molt bon currículum mai abans havia fet un segon lloc general ni un primer lloc en una sardana d’una final".
Ens va sobtar força rebre el trofeu Montserrat Bullich, un trofeu que valora diferents aspectes del concurs: galop, lluïment, revessa, germanor, i que només havíem guanyat un cop anteriorment. Va ser com una premonició.
Després a l’hora de les classificacions, ens van anunciar com a segons classificats, i es van llegir els punts sardana per sardana, però no la classificació sardana per sardana. Això va fer que l’alegria del segon lloc, que va ser molta, no acabés de reflectir que a la segona sardana de lluïment havíem fet un primer lloc; una autèntica passada. Vam trigar una mica en esbrinar-ho, i tot plegat va quedar una mica deslluit, comparat amb el que hagués estat amb el sistema tradicional d’anunciar les classificacions sardana per sardana.
En qualsevol cas, la valoració només pot ser fantàstica: la Tarragona Dansa porta més de trenta anys al Campionat de Catalunya, i malgrat tenir un molt bon currículum mai abans havia fet un segon lloc general ni un primer lloc en una sardana d’una final".
Alfred, creus que diumenge es podria, si mes no, repetir?
"Per repetir-ho s’han de donar un seguit de factors que no depenen només de la colla: cal que la TD estigui prou sòlida, que la seva actuació convenci al jurat i que una majoria d’aquest jurat es decideixi finalment a reflectir-ho a l’acta. Evidentment que es pot repetir: la Tarragona Dansa sortirà a Terrassa amb la mateixa anella que va ballar a Barcelona, amb la feina ben preparada i la motivació alta.
A partir d’aquí només podem repetir, com sempre, que les colles rivals tenen molt de nivell, que mereixen tot el respecte i que el nostre primer objectiu a qualsevol concurs és el de sortir a competir de tu a tu amb totes elles."
Gràcies Àlfred per la teva amabilitat.
Veiem ara les puntuacions obtingudes per les colles a cada sardana al concurs de Barcelona amb les parcials de cada jurat, en un document de l'Àrea de Campionat de la UCS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada