dijous, 5 de novembre del 2015

GIRONA, TRADICIÓ I DEVOCIÓ.

Girona en fires /  Imatge: Felip Vallejo

Meritxell Constantí Bosch

Girona significa tradició, costums, fires, campionat, sardanes, nervis, números, probabilitats, resultats… podríem utilitzar un conjunt d’adjectius per classificar-lo i sempre en trobaríem de més.
És un concurs conegut i esperat, amb  més o menys simpatia però que jo recordi, i perdó si no és així, sempre ha comptat amb les millors Colles de Catalunya, del mateix territorial gironí i de la Catalunya Nord. És emblemàtic.
Aquest any ha acollit juntament amb una selecció de colles lliures que hi participen per acabar de posar-se en forma, per provar-se o bé donar suport a les colles que acompanyen, la FINAL DEL CAMPIONAT DE VETERANS GRUP B.  I, si ho podem dir,  la SEMIFINAL DEL CAMPIONAT DE CATALUNYA EN CATEGORIA GRAN GRUP A.
Amb la final de veterans a Girona completem tota la classificació i tot l’esquema de la categoria. Cal destacar i felicitar la colla Sabadell com a Campiona del 2015 després d’un frec a frec amb la Toc de Dansa que acabaven la final de Terrassa amb empat a punts i va ser necessari recórrer a les diverses classificacions individuals per definir finalment la campiona. A Girona calia organitzar les tres colles que formen part del grup B. Quedant els Aires Gironins en primer lloc seguida d’Entre Boires i tancant el rànquing els Dansaires de Maig. Uns Aires Gironins, a més que estaven de celebració. Doncs organitzaven ni més ni menys que el 75è concurs de colles sardanistes. Que ens els temps que corren es mereixen ben bé una, més que sincera, felicitació.

Colla Aires Gironins / Font: www.sardanistes-gironins.com
El concurs de Girona ha passat per molts espais al llarg de la seva vida, quedant-se finalment a la plaça Calvet i Rubalcaba. Un espai prou ampli per donar cabuda a les més de 40 colles que hi participen, però, si més no dir-ho difícil d’aparcar...
Amb la celebració del 75è aniversari, van comptar amb tota la colla de dansaires que han passat al llarg d’aquests anys per l’entitat i els que van poder van ballar novament la sardana de germanor i estrena A GIRONA, 75 ANYS I MÉS, del membre i compositor JOAN ANTONI LÓPEZ I ÁLVAREZ.

Sardana de Germanor / Font: GEiEG
Girona però també va acollir el seu propi territorial, cal destacar la colla en categoria grans, Mans Amigues de Cassà de la Selva que a part d’assolir la primera posició en aquesta modalitat ha aconseguit al llarg de la temporada fer-se un lloc i tenir un reconeixement entre les colles punteres de Catalunya.
Finalment, a part d’una exhibició de punts lliures per alguna de les colles presents com a acte també de la celebració d’aquest 75è aniversari, Girona va ser testimoni del penúltim concurs del Campionat en categoria gran.
A falta de l’últim concurs a Balaguer, el proper dia 8, Girona va se testimoni de la consecució pràcticament dels resultats finals del Campionat.

Colla Mare Nostrum / Font: www.sardanistes-gironins.com
 Després dels resultats, la colla Mare Nostrum es postula com a candidata a revalidar el títol de campiona assolit el 2014. Però com bé diu la dita, “ No es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat”. A nivell de puntuacions tot sembla afavorir a que es faci amb el títol però cal destacar la igualtat que hi hagut durant tota la temporada i en tots els concursos. Unes Violetes del Bosc que tot i haver passat per una complicada repesca, han aconseguit algun primer en algunes sardanes. Fet mereixedor després d’una any fora de la competició i que l’han aguantat amb força i treball.
Cal destacar novament la colla Mans Amigues, que ha arribat a Girona assolint dos segons en dues de les tres sardanes. Resultat de l’esforç, la voluntat i la feina ben feta durant la temporada. I que els hi dóna confiança i opcions de podi a Balaguer. 

Colla Mans Amigues / Font: Mans Amigues
 Arribem doncs a la final amb un ball de números que ens ha acompanyat durant tota la temporada i que veient les parcials a Girona no podia ser menys amb uns resultats que tot i ser acceptats, són singulars.
Veiem ara la visió de dos dels  jurats d'aquesta penúltima jornada de la Final A :

" . .... Va ser força difícil. Hi va haver molta igualtat entre les colles que es van clasificar en els quatre primers llocs.
En la primera sardana, la Mare va sortir trepitjant fort mentre que les Violetes no van aconseguir copsar el ritme de la sardana.
En la segona, els papers es van invertir: les Violetes s’aposentaven mentre que la Mare se la veía una mica accelerada. Les dues colles estèticament poden millorar. Mans Amigues  correcta, molt bona estètica, però els hi va faltar, al meu parer, arriscar-se una mica més. Xàldiga també correcta però en certs moments s’avançaven, els hi faltava una mica de desimboltura.
En l’última sardana, Violetes i Xàldiga van mantenir el nivell de la sardana anterior. Mans Amigues va fer una molt bona ballada i la Mare, des del meu punt de vista, es va accelerar un xic més.
No vaig veure la Tarragona Dansa ni la Mirant al Cel amb opcions per a clasificar-se en aquest grupet..... "

" Primer voldria fer un petit comentari sobre el concurs:
L'organització, àgil, espai correcte, només el so va ser fluix tenint en compte la quantitat de colles i espectadors assistents.
Pel que fa a la part tècnica de les colles participants, em centraré en les que vaig fer de jurat. El nivell en general bo però totes van oferir certes falles per això vaig trobar les colles molt igualades. La primera sardana les colles van voler marcar diferencies amb mes o menys sort, la segona baixada de nivell en general i la tercera algunes colles ja sense nervis molt millor. Cal recordar que les colles venen al concurs saben les sardanes que ballen per tant per mi podrien interpretar millor encara que tot això sempre queda en la visió personal de cada colla.
Felicitats a l'organització del concurs i fins l'any que ve."
 
Girona és doncs, un abans i uns després. Pels que han acabat el campionat i pels qui encara ens queda la última carrera, l’últim esprint però amb moderació, treball i tranquil·litat.
Molta sort a totes les colles que arriben a Balaguer, a les colles Grans, tant pel grup A com pel B.
Com bé diu la sardana de de Ricard Viladesau: GIRONA M’ENAMORA...
 
CLASSIFICACIONS DEL CAMPIONAT DE CATALUNYA

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada