dimecres, 15 de juliol del 2015

VIC: EL CONCURS DEGÀ DE CATALUNYA

LA CAPITAL OSONENCA ACOLLÍ DISSABTE LA 90ena EDICIÓ DEL  CERTAMEN, ORGANITZAT PEL GRUP SARDANISTA RIALLERA

34 COLLES   OMPLIREN LA  PLAÇA MAJOR,   ENTRE ELLES LES PARTICIPANTS A LA  3ª JORNADA DEL CAMPIONAT NACIONAL JUVENIL I A LA SEGONA  DE LA FASE DE REPESCA EN CATEGORIA GRAN
 


Vídeo ofert per PiVer Watsit

NORANTA CONCURSOS DE COLLES SARDANISTES A VIC
- En els 110 anys de la seva primera edició (1905-2015) -
   (Text publicat al programa de la Festa Major)
 
Carles Puigferrat i Oliva 

El proper dissabte  11 de juliol tindrà lloc a la plaça  Major un fet extraordinari per la cultura popular catalana: la celebració  del  90è concurs  de colles  sardanistes de Vic.  Un esdeveniment  excepcional perquè es tracta d’una fita no aconseguida encara per cap altra localitat catalana fins a dia d’avui: la d’haver organitzat noranta concursos de colles sardanistes. 

Això fa del concurs de Vic el més antic de tots els que es fan al país. Un aniversari rodó que coincideix amb un altre aniversari igual d’important: la commemoració dels 110 anys de la primera edició del concurs, no en va el primer es va fer el 7 de juliol de 1905, també a la plaça Major. El concurs és, doncs, un dels actes amb més tradició de la Festa Major, prova de l’arrelament del sardanisme i de l’estima de Vic vers la sardana des de fa més d’un segle. 

Colla Continuïtat al concurs d'enguany / Font: Colla Sabadell
El concurs sempre  s’ha fet el dissabte o  el diumenge següent més proper al 5 de juliol, diada de Sant Miquel dels Sants. I sempre en un marc arquitectònic únic: la nostra plaça Major, d’unes dimensions que permeten ballar alhora trenta colles amb comoditat. 

El  repertori  dels  concursos ha estat influït també  pel fet que el concurs es  fa a Vic: gairebé  mai  hi ha fallat una sardana dedicada a la ciutat. Les més interpretades han estat Vigatana, de Josep Saderra, i Recordant Vic, de Joaquim Serra.

La Plaça ha vist ballar les millors colles de Catalunya. Entre totes, la que ha guanyat més concursos ha estat les Violetes del Bosc. Enguany tornarem a tenir la possibilitat de tornar a veure aquesta emblemàtica colla barcelonina juntament amb moltes d’altres que participaran en diverses categories del Campionat de Catalunya o com a colles lliures. Les colles lluitaran per dos trofeus específics d’aquest concurs: el trofeu “Paulí Junyent”, en record del primer president de l’Agrupació Sardanista, i el “Manel Romaní”, en homenatge al fundador de la colla Riallera. Els jurats hauran de determinar quina colla interpreta millor la música de cada sardana i quina té la tècnica i l’estil més depurats. 

El Círcol Literari va organitzar les primeres edicions del concurs; després, als anys vint, se’n va fer càrrec el Foment de la Sardana i entre el 1930 i el 1989, l’Agrupació Sardanista de Vic. D’aleshores ençà l’organització va a càrrec del Grup Sardanista Riallera. Durant molts anys, i fins a la Transició, el concurs era finançat exclusivament per cases comercials i l’Agrupació Sardanista. Actualment també hi dóna suport econòmic i organitzatiu l’Ajuntament de Vic i la Diputació de Barcelona. 

Sardana de Germanor al concurs d'enguany / Font: V. Sitja
El concurs del 2015 serà ben diferent d’aquell llunyà del 1905, en el qual sols participaren 10 colles, la majoria d’Osona i el Ripollès (Vic, Manlleu, Ripoll, Camprodon). Aleshores la cobla s’enfilava al cadafal del correbou i les noies ballaven amb unes faldilles que els arribaven fins al turmell. D’aquelles primeres edicions, destaca la de 1910, commemorativa del naixement de Jaume Balmes. El 1924 va començar una interrupció que va durar sis anys i que va ser motivada per la dictadura del general Primo de Rivera. 

Enmig de l’efervescència prèvia a l’arribada de la Segona República, l’Agrupació Sardanista, fundada el 1929, va tornar a organitzar-ne un el 1930. Després s’escolen encara quatre concursos més abans de la guerra. El 1936 ja no es va celebrar, un mal averany, sens dubte premonitori de la Guerra Civil que s’acostava. 

No se’n va poder fer cap altre fins al 1944. L’any 1948, amb motiu de la commemoració del Centenari de la mort de Balmes, se celebren dos concursos el mateix any, un el 10 de juliol i un altre el mes d’octubre. En aquest darrer hi participa per primera vegada la colla Riallera. 

L’any següent presideix el concurs un convidat d’excepció: el general Franco. El dictador va visitar l’ajuntament i des del balcó va poder veure, entre els aplaudiments de la multitud, l’espectacle... Els concursos es van anar succeint durant els anys cinquanta i a partir dels anys seixanta van viure un dels seus millors moments, paral·lel a la gran florida de colles sardanistes arreu de Catalunya. 

El punt culminant d’assistència es va aconseguir el 1975, en el 50è concurs: 87 colles. Al centre de la Plaça hi va cremar la flama de Pep Ventura, guardada a la catedral de Vic des de la revetlla de Sant Joan, quan havia arribat del Canigó. D’altres d’importants han estat el concurs de 1979, commemoratiu de les Noces d’Or de l’Agrupació Sardanista; el del 1998, amb motiu dels cinquanta anys de la fundació de la colla Riallera, o el de l’any 2000, el de les noces de platí del concurs.

En els darrers anys el concurs de colles sardanistes de Vic ha esdevingut un dels concursos habituals del Campionat de Catalunya. Això l’ha convertit en una cita obligada del sardanisme de competició, en el qual ballen sempre les millors colles de Catalunya. Aquest any serà clau, per exemple, per determinar quines colles pugen al grup A, la màxima categoria de les colles d’edat de grans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada