divendres, 11 de gener de 2013

MACEDÒNIA I MONTGRÍ 2000 PRESENTEN "BALLEN" AL PALAU DE LA MÚSICA

Imatges: Jaume Nonell


30 de desembre del 2012, 6 de la tarda
Palau de la Música. Barcelona
Presentació del disc Desperta del Grup Macedònia dins el 14è Festival del Mil·lenni


MACENIA

Veus: Paula Noguer (Maduixa), Carlota Busquets (Pinya), Irene Carreras (Kiwi), Maria Farrés (Llimona), Sara Roy (Mandarina)
Guitarres: Dani Coma, Ferran Martín
Bateria: Guillem Barceló
Trompeta: Jaume Coma
Baix: Pep Pastor

Altres: Manu Guix, anteriors cantants de Macedònia




MONTGRÍ 2000

Balladors: Mariona Minobas, Laura Coll, Alèxia Cordon, Emma Descayre, Eva Feliu, Berta Llausàs, Maria Moro, Neus Pagès, Estel Requena, Júlia Salvadó, Gerard Aliu, Ernest Llausàs, Eloi Martínez, Oriol Sais, Pau Requena, Albert Torrent i Marc Vila

Vestuari: M. Assumpció Capella





IMPRESSIONS I VIVÈNCIES
El primer dia que les Macedònies ens van dir d'anar al Palau de la Música va ser com un: “Fua!, com mola”. Però no va ser res comparat quant varem arribar allà amb l’escenari, les cantants, els músics, els tècnics, tots a punt.
En començar els nervis anaven pujant. Al mateix moment que les noies cantaven a l’escenari, nosaltres repassàvem a darrera per no fallar res. Quant ens va torcar sortir i en veure tota aquella gent allà mirant a l’escenari, ja no sabies que havies de fer i els moviments sortien sols.
Va ser una experiència que mai desapareixerà del meu cap. Vull donar les gràcies a tothom que ho ha fet possible i sobretot a les Macedònies per donar-nos aquesta oportunitat!

Eloi Martínez i Devant
________________________________________________________________________________________________________________

Una experiència diferent a totes les altres, una experiència nova, inoblidable, curiosa, divertida, única... i un munt d’adjectius més que la poden descriure però és la mateixa experiència: ballar al Palau de la Música. Això no passa cada dia, i quan succeeix s’ha de presumir.
Viscuda des de dins és genial. Veure com s’organitza tot, els nervis que es passen mentre es prepara, quan es fan els passos, alhora vas escoltant i cantant dins teu aquella cançó que ens tocarà ballar, i cada cop pugen més els nervis. Repasses la coreografia una i una altra vegada per dins, consultes els dubtes amb els altres balladors, els teus companys.
Rectifiques i la tornes a repassar fins no equivocar-te, tot i que, per sort, encara no ho has fet però per dins teu corre una mena de por estranya que et fa passar un mal moment, el moment abans de sortir a l’escenari i ensenyar el que nosaltres sabem fer.
Finalment arriba aquest moment, ens toca sortir a l’escenari. Agafes totes les teves forces internes, tota la teva valentia i surts amb el cap amunt i pensant que no t’equivocaràs i, per sort, no passa. Llavors es quan penses: tantes hores preocupant-nos per no equivocar-nos quan només hem sortit 3 minuts a ballar? Aleshores et sents més forta i amb ganes de repetir una experiència com aquesta, però tots sabem que no serà així, potser una semblant qui sap però igual no.
Va ser una experiència genial viscuda amb altres persones amb qui no solem treballar, les Macedònia i Manu Guix. Tot plegat va ser genial i això ens ha marcat molt a tots i ens farà sentir més forts per altres ocasions.
Gràcies a totes aquelles persones que han fet això possible.
Berta Llausàs
________________________________________________________________________________________________________________

A mi em va semblar una experiència inoblidable, ja que vam poder conèixer a les Macedònies i vam tenir la sort de poder ballar amb elles. Molts de nervis, però tot es supera al final. Trobo que hem sigut molt afortunats al poder anar al Palau de Musica a ballar en un concert seu.
Mariona Minobas



________________________________________________________________________________________________________________
Tenir la oportunitat d’assistir a un concert a un lloc tant especial com és el Palau de la Música Catalana i col·laborar de la millor manera que sabem, ha estat una experiència fantàstica.
Tot i no ser el que estem acostumats a fer, crec que les sensacions finals van ser molt bones. Ha estat una experiència que ens costarà d’oblidar a molt de nosaltres.
Oriol Sais


_________________________________________________________________________________________________________________


Sincerament, crec que una oportunitat com la que hem tingut la meva colla i jo no la té tothom i la vam saber aprofitar. Havíem suat de valent moltes setmanes abans per fer una coreografia rodona i l’esforç va valer la pena. Va ser una experiència increïble poder visitar i participar en una actuació al Palau de la Música del meu país. Per suposat, hem de donar les gràcies al grup Macedònia i a tots els que han ajudat a fer realitat l’experiència.

Gerard Aliu


_________________________________________________________________________________________________________________

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada