Manuel Muñoz, segon capdancer i cronista de la colla Sabadell
Tot i que fa
temps coneixia de la greu malaltia que patia en Lluís Subirana, quan vaig rebre
el e-mail del Jaume Nonell anunciant la trista notícia de la seva mort , em
vaig quedar uns minuts sense saber reaccionar, el primer que vaig pensar, va
ser suspendre el taller de sardanes que
havia de fer la Colla l'endemà a l'ermita de Togores , així ho vaig comunicar a
l'Angel Muñoz , ell em va fer veure que en Lluís no hagués acceptat mai suspendre un acte sardanístic per aquest
motiu, ni tan sols per la seva mort.
Després
d'aquesta introducció es pot pensar que l'amistat amb Lluís Subirana ve de
lluny, doncs no, en realitat tan sols feia cinc anys que ens coneixíem
personalment.
En
Lluís era una persona molt coneguda a la nostra ciutat, però mai abans havíem
tingut cap mena de relació, l'única coincidència era que formàvem part del món
sardanístic de Sabadell.
El
vaig començar a conèixer, escoltant el programa “Esperit de Festa” de Radio
Sabadell, i que ell n’era el director, els seus comentaris i les seves opinions
mai em deixaven indiferent, d'alguna
manera ell va ser uns dels responsables que m’impliques tant, com estic actualment, amb la colla Sabadell i
amb Sabadell Sardanista. Quan el 2009 es va refundar de nou la Colla, tot i que
el meu germà Angel, sempre ha estat el Capdancer, fins aquell moment, mai vaig
voler anar més enllà de ser un simple dansaire.
El dia del nostre debut 10 maig del 2009 a Sabadell, en Lluís va ser uns dels nostres convidats d'honor a la festa que va organitzar la colla després del concurs, a partir d'aquí, es pot dir que va començar una bona amistat, de la qual ens vam fer partícips tots els dansaires de la colla.
 |
Lluís Subirana i la seva esposa Maria Rosa Cucurull a la
a la cloenda de la Colla Sabadell 2011 / Font: Colla Sabadell |
Em
consta que seguia amb interès els resultats de cada concurs. De seguida la
Colla Sabadell va començar a tenir protagonisme a l’Esperit de Festa, amb el
Jordi Saura a la locució, el mateix Jordi, m'explica, que encara que els
anuncis de les nostres activitats de vegades arribaven quan s'estava gravant el
programa, en Lluís sempre ho aturava tot per inserir les nostres activitats
dintre del guió.
En
tot aquest temps s'ha anat forjant una bona amistat, sempre que va poder, va
assistir junt amb la seva dona Maria Rosa, a les festes de cloenda de final de
temporada de la Colla, on mai va faltar uns dels seus parlaments, que tenien la
virtut de pujar fins a l'infinit l'autoestima dels dansaires de la Sabadell.
Ens
ha deixat un home excepcional, aquests dies s'ha dit d'ell que era: escriptor,
historiador, expert en la sardana i activista cultural, i tot això és veritat,
però no per això vivia pujat en un pedestal, quan convenia el podies trobar
traginant cadires, taules, penjant senyeres, muntant l'entarimat de la cobla,
perquè un any més es pogués celebrar l'Aplec de Sabadell. Amic Lluís, descansa en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada